Filosofia
El Troissant és una reinterpretació del croissant tradicional. És un experiment surrealista. Primer hi vam veure, desdibuixat, en un paratge empordanès, una roca amb 3 caps de maniquí que cantaven havaneres. No era realitat, era surrealitat. L’objecte es va anar estovant capa rere capa, i de la creació i la fantasia en va néixer un aliment de tres banyes per a ser consumit. És una de les fases surrealistes, l’objecte de fantasia es fa comestible. No obstant això, aquesta no és l’última fase surrealista, sinó que aquest genuí Troissant necessita acabar el cicle amb una mossegada. El podràs trobar en fires i esdeveniments, a casa d’un amic o, per què no, en un museu on tu li donis el sentit final.
Simbologia
Pare, fill i esperit troisSant
La simbologia del Troissant és inabastable. Des de la tríada capitolina, passant per la Santíssima Trinitat al conte dels “Tres porquets”. Des de Tales amb els seus tres desitjos per a la gent a qui estimava: diners, amor i salut, passant per les tres bessones. Coneixeu la dita de “a la tercera va la vençuda”? doncs pel judaisme si una cosa s’aconsegueix tres cops, representa permanència i estabilitat. Per això a la Càbala aquest número significa pau i integració. El tercer dia, segons la Bíblia, a més de crear-se els oceans es va embellir la Terra amb fruites, flors i vegetació. I si li ho preguntes al ChatGPT, per a ell significa un símbol d’estabilitat, com un trípode, però alhora creativitat i moviment pel fet que moltes històries es desenvolupen en tres actes. Les tres banyes del Troissant també són estables, i a la vegada mòbils perquè poden tenir sabors diferents. Cada banya és una història amb personalitat pròpia que només pots descobrir amb un Troissant entre les mans.
El Troissant,
rebufa Empordà
per les tres banyes
L’Empordà és el lloc on passen coses, quotidianes i de ben estranyes, màgiques. Podríem dir que ho té tot. La seva mística és coneguda arreu i ningú sap d’on surt el geni que s’ha creat al seu voltant. Els dissenyadors del Troissant són ADN Empordà i és per això que aquesta pasta rebufa Empordà per les tres banyes. Tres banyes que poden significar els seus límits territorials, a l’esquerra (banya oest) la Garrotxa i el Pla de l’Estany, la banya central (nord) el Vallespir i el Rosselló i la banya dreta (est) el litoral mediterrani o com més ens agrada dir-ne, la Costa Brava. La panxa del croissant, al sud, els nostres germans del Baix Empordà. El Troissant és Empordà, un llagut, un núvol de tramuntana, un pic des d’on es veu la badia, la banya d’un brau pasturant per Sant Quirze. El que és clar és que el Troissant rebufa Empordà per les tres banyes.
